La Viralitat del Mal és una obra rellevant del col·lectiu Proyecto UNA, un grup millennial d’escriptura que investiga les noves formes digitals de creació de comunitat i propaganda política. El llibre neix com una resposta necessària a la creixent preocupació sobre la toxicitat de l’entorn digital i els seus efectes en la societat contemporània.
Editat per Descontrol Editorial gràcies a una campanya de crowdfunding (Verkami), aquest assaig de 273 pàgines aborda una qüestió urgent: l’anàlisi dels discursos d’odi a internet, els seus beneficiaris i les possibles estratègies per combatre’ls. La seva publicació mitjançant finançament col·lectiu demostra l’interès i la preocupació de la comunitat per entendre i abordar aquesta problemàtica.
La trampa digital: Quan internet capgira les nostres emocions
Imagina’t un món on cada parpelleig de pantalla pot desencadenar una tempesta emocional. Benvinguts a la realitat digital del segle XXI, on les xarxes socials s’han convertit en un camp de batalla psicològic que transforma radicalment la nostra manera de sentir, pensar i relacionar-nos.
L’irritabilitat digital s’ha infiltrat en les nostres vides com un virus silenciós. Ja no som nosaltres mateixos quan estem connectats: la pantalla ens transforma en éssers més agressius, menys empàtics. Un comentari, un like, una notificació… i de sobte, estem llançant dards emocionals sense ni tan sols adonar-nos-en.
La dopamina digital ens ha capturat. Cada notificació és com una petita dosi d’adrenalina que ens enganxa més i més. L’addicció ja no és un concepte llunyà, sinó la nostra realitat quotidiana. Els nostres cervells han estat reprogramats per algoritmes que coneixen millor els nostres desitjos que nosaltres mateixos.
El doomscrolling s’ha convertit en el nostre nou ritual nocturn. Submergits en un mar de notícies negatives, naveguem per corrents d’ansietat i estrès, incapaços d’aturar el flux de continguts que ens devoren. És com si haguéssim perdut el control del nostre propi consum informatiu.
L’anonimat digital ens ha regalat una llicència per a la crueltat. Darrere d’una pantalla, som versions més fosques de nosaltres mateixos, capaços de dir el que mai diríem cara a cara. La síndrome FOMO ens manté permanentment connectats, patint per no perdre’ns res, però perdent-nos a nosaltres mateixos.
No som víctimes passives, som participants actius d’una transformació cultural profunda. Cada clic, cada publicació, cada moment connectat ens reconstrueix. Som éssers digitals en constant evolució, navegant per un ecosistema que canvia més ràpid que la nostra capacitat de comprendre’l.
Benvinguts a la nova geografia emocional, on les fronteres entre el real i el virtual s’han difuminat per sempre.
Els titans digitals: Anatomia del control algorítmic contemporani
Les grans corporacions tecnològiques (Big Tech) han configurat un ecosistema digital complex i profundament manipulador, on Google, Amazon, Facebook i Apple no són simplement empreses, sinó veritables imperis de control algorítmic. Aquests monopolis tecnològics han construït un sistema de capitalisme de plataforma que va molt més enllà de la simple intermediació comercial, transformant-se en autèntics arquitectes de la realitat social digital. Els seus algorismes, lluny de ser neutres, són eines sofisticades de monetització de l’atenció, l’emoció i el conflicte, dissenyant estratègicament entorns que maximitzen l’engagement mitjançant la provocació emocional i la fragmentació social.
La seva estratègia es basa en un model de negoci predatori que aprofita la vulnerabilitat psicològica dels usuaris: generen entorns que alimenten la irritabilitat persistent, promouen continguts polaritzadors i creen bucles de retroalimentació que converteixen l’odi en un producte rendible. Mitjançant algorismes cada vegada més sofisticats, aquests monopolis no sols intermedien la informació, sinó que la construeixen activament, seleccionant i amplificant narratives que maximitzen el temps de pantalla i la interacció, sense importar el cost social o emocional.
El capitalisme de plataforma representa un salt qualitatiu en el control social: ja no es tracta de vendre productes, sinó de monetitzar comportaments, emocions i relacions. Les grans tecnològiques han aconseguit transformar la interacció humana en un producte, on cada clic, cada reacció, cada moment d’atenció es converteix en una mercaderia que es compra i es ven en temps real. Els seus algorismes funcionen com a màquines de precisió per a la manipulació emocional, dissenyades per mantenir els usuaris permanentment enganxats, generant cicles d’ansietat, comparació i competitivitat que alimenten un sistema de control subtil però extremadament efectiu.
La seva capacitat per concentrar poder econòmic i informatiu és tan immensa que ja superen el PIB de molts països. No sols controlen els canals de comunicació, sinó que defineixen les regles del joc digital, establint narratives, censurant continguts i manipulant la percepció col·lectiva. Són, simultàniament, jutge, part i executor d’un sistema que converteix la divisió social en el seu principal model de negoci.
La morfologia del mal digital: Una anàlisi crítica dels discursos d’odi
La comprensió de com creixen els discursos d’odi a internet requereix una mirada sistèmica que va més enllà de la simple observació superficial. Els algorismes de les xarxes socials actuen com a veritables acceleradors de la divisió social, creant ecosistemes que premien continguts provocadors i polaritzadors. La seva arquitectura digital està dissenyada per maximitzar la interacció, i no la qualitat del diàleg, la qual cosa significa que els continguts més agressius i emotivament carregats tendeixen a tenir major visibilitat i abast. La immediatesa, la brevetat i la manca de context afavoreixen missatges viscerals que generen reaccions ràpides i intenses, convertint l’odi en una mercaderia altament rendible per a les plataformes tecnològiques.
La revelació dels beneficiaris d’aquests discursos ens porta a un complex entramat de actors amb interessos diversos: des de les grans corporacions tecnològiques que monetitzen l’engagement, passant per grups polítics que utilitzen la polarització com a eina de mobilització, fins a comunitats radicalitzades que troben en l’odi digital un espai de construcció identitària. Les Big Tech no sols no combaten aquests discursos, sinó que els alimenten estructuralment, ja que la confrontació i la divisió generen més temps de pantalla, més dades i, en última instància, més beneficis econòmics. Els algorismes funcionen com a màquines de radicalització progressiva, empenyent els usuaris cap a continguts cada vegada més extrems mitjançant processos de recomanació que creen cambres d’eco ideològiques.
Les estratègies per combatre la violència digital requereixen un enfocament multidimensional i complex. No n’hi ha prou amb la moderació de continguts o la censura, sinó que cal una transformació profunda de l’ecosistema digital. Algunes línies d’acció clau inclouen: la formació crítica dels usuaris en alfabetització digital i pensament crític, el disseny d’algorismes ètics que prioritzin la qualitat del diàleg sobre la quantitat d’interaccions, la promoció de narratives constructives que fomentin l’empatia i el diàleg, i el reforçament de marcs legals que responsabilitzin les plataformes tecnològiques de l’impacte social dels seus sistemes. La clau està a transformar els espais digitals de zones de confrontació en territoris de construcció col·lectiva i comprensió mútua.
Quan internet ens transforma: La revolució silenciosa
Imagina’t un món on les pantalles no són finestres, sinó portals que ens reconstrueixen cada segon. Estem vivint una metamorfosi social tan profunda que ni tan sols som conscients de com ens està canviant. La frontera entre real i virtual s’ha esvaït, i nosaltres som els protagonistes d’una revolució que ningú no va demanar.
Les nostres identitats ja no són fixes, sinó líquides i mutants. Cada like, cada comentari, cada scroll ens reconstrueix. Som éssers digitals que habiten simultàniament múltiples realitats, on la identitat es negocia en temps real entre pixels i emocions. Les xarxes socials no són simplement eines, són laboratoris de transformació personal on experimentem, ens reinventem i ens perdem.
La hiperconnectivitat ens ha convertit en éssers cyborg: mig humans, mig algoritme. La nostra capacitat d’atenció s’ha fragmentat, la profunditat reflexiva s’ha erosionat, però hem guanyat una capacitat vertiginosa de processament multitasca. Som rapids navegants d’una marea informativa infinita, on la immediatesa regna i la reflexió sembla un luxe antic.
Els continguts nocius s’escampen com un virus emocional. Els algoritmes no són neutrals, sinó veritables arquitectes de la por i la divisió. Cada contingut provocador és un experiment social en directe, on la ràbia, la indignació i la por es converteixen en combustible per mantenir-nos enganxats. Som presoners voluntaris d’un sistema que ens alimenta amb el que més ens fereix.
Però no som víctimes passives. Som exploradors d’un nou continent digital on les regles s’escriuen cada segon. La tecnologia no ens defineix, la construïm nosaltres amb cada interacció, cada decisió, cada moment de consciència crítica. Benvinguts a la revolució digital: on som alhora el laboratori i els científics, l’eina i l’experiment.
Reinventant internet: La revolució humana que necessitem
Imagina’t un internet que no ens divideixi, sinó que ens connecti de veritat. No és un somni impossible, és la revolució digital que estem a punt de crear. Som en un moment crucial on podem decidir si volem ser esclaus dels algoritmes o arquitectes d’un nou espai digital més humà.
Les xarxes socials s’han convertit en camps de batalla, però nosaltres podem transformar-les en places de diàleg i comprensió. No es tracta de censurar, sinó de reimaginar com ens comuniquem. Cada clic, cada comentari pot ser una oportunitat per construir ponts, no per aixecar murs. La clau està en entendre que la tecnologia és una eina, no un destí.
Els algoritmes no han de ser dictadors, sinó facilitadors. Necessitem tecnologia que ens ajudi a escoltar, no a cridar. Que ens empenti a la curiositat, no al conflicte. Que valori la profunditat d’una conversa per damunt de la seva capacitat per generar ràbia. Cal reprogramar el sistema per premiar la qualitat, no la viralitat tòxica.
La transformació comença amb nosaltres. Som nosaltres qui decidim com volem habitar l’espai digital. Podem triar entre l’odi i l’empatia, entre la divisió i la comprensió. Cada vegada que elegim escoltar, en comptes de jutjar, estem reconstruint internet. La revolució digital és, abans que res, una revolució personal.
Necessitem educació digital com a eina d’alliberament. Formar ciutadans crítics, capaços de navegar la complexitat sense perdre la seva humanitat. Que entenguin que darrere de cada pantalla hi ha persones, no perfils. L’alfabetització digital ha de ser emocional i ètica, no només tècnica.
La tecnologia ha de servir la humanitat, no al revés. Som nosaltres qui hem de domesticar els algoritmes, no els algoritmes qui ens domestiquen a nosaltres. Això significa dissenyar plataformes que fomentin el pensament crític, la diversitat d’opinions i el respecte mutu.
Benvinguts a la revolució digital del cor i la intel·ligència. Una revolució on cada persona pot ser agent de canvi, on cada interacció és una oportunitat per construir un internet més humà, més just i més enriquidor.