Fa uns dies vaig descobrir el concepte de «vibe coding» gràcies al meu fill Eric, enginyer de software. Aquest terme, creat per Andrej Karpathy (científic informàtic, cofundador d’OpenAI i ex-líder d’IA a Tesla), va aparèixer el 2 de febrer de 2025 en una publicació viral a la plataforma X. Karpathy hi descrivia un nou enfocament de programació basat en l’ús d’intel·ligència artificial per generar codi a partir de descripcions en llenguatge natural.
El terme va guanyar popularitat ràpidament i, al març de 2025, el Diccionari Merriam-Webster ja l’havia inclòs a la seva llista d’argot i tendències. Però, què és exactament aquest fenomen i per què genera sentiments tan contradictoris?
Què és realment el vibe coding?
El «vibe coding» és un mètode de programació mitjançant IA en què una persona descriu un problema com a instrucció o «prompt» a un model extens de llenguatge (LLM), normalment especialitzat en programació. La IA genera software, canviant el rol del programador de la programació manual a la guia, prova i refinament del codi font generat per IA.
Com el mateix Karpathy va descriure: «No és realment programació – només veig coses, dic coses, executo coses, i copio i enganxo coses, i gairebé sempre funciona». Aquest enfocament consisteix en que l’usuari es centri en posar les idees, mentre deixa que la IA s’encarregui de la feina pesada (traduir-ho tot a codi).
Foxize i el repte d’aprendre des de zero
A Foxize vam construir un equip de desenvolupadors des de zero, formant-los en la nostra pròpia metodologia i llenguatges principals que han anat evolucionant amb el temps (és important el què, però el com encara més). Al principi, amb estudiants en pràctiques que es van integrar amb talent i determinació. Ara, tenim un equip que considero brillant.
L’objectiu era clar: aprendre i créixer, i alhora superar el famós síndrome de la «caixa negra» que sovint acompanya la tecnologia avançada. Crec fermament que aquest esforç per entendre com funciona la tecnologia per dins és fonamental, no només per al progrés professional, sinó també per preservar la nostra capacitat creativa i crítica. No volem (no vull) convertir-nos en algú que només utilitza eines màgiques sense entendre realment com funcionen.
El poder transformador del vibe coding
Quan a Foxize vam començar a utilitzar eines com Cursor amb Cloud Sonnet (ara en la versió 3.7), vaig quedar impressionat per la seva capacitat d’entendre les meves intencions, gairebé llegint-me la ment. L’experiència d’aquesta programació assistida per IA és increïblement fluïda: et poses davant la pantalla, descrius el que necessites i l’algoritme genera codi de qualitat amb una rapidesa sorprenent.
A Foxize ja implementem la IA en els nous projectes, però teníem una assignatura pendent: desenvolupar APIs durant la migració del codi «monolític» (desenvolupat durant els darrers 6 anys) cap a una arquitectura modular. Aquest codi antic representa un gran repte quan es tracta de modernitzar-lo i fragmentar-lo en parts més manejables.
Resultats tangibles (podeu descargar-vos el document del darrer anàlisi):
- En tasques simples i repetitives, la IA ha accelerat significativament el desenvolupament
- En endpoints de baixa i mitjana complexitat, la IA genera fins a un 99% del codi, reduint dràsticament el temps de desenvolupament
- En casos més complexos (com la lògica de negoci avançada), la IA encara requereix intervenció manual per garantir la qualitat
Tot i que la IA pot automatitzar gran part del procés en fases inicials —com la creació de codi base i proves—, les tasques més complexes segueixen necessitant supervisió i ajustaments manuals. Una estratègia combinada d’IA i treball manual segueix sent la més eficient.
Més enllà de l’eficiència: la dependència i la desconnexió
És com si la IA es convertís en un assistent invisible que entén les teves necessitats i t’ofereix respostes immediates i precises. I funciona. Ho he viscut de primera mà en els meus side projects. Les millores en eficiència són espectaculars i la sensació de control és molt satisfactòria.
Tanmateix, per cada avantatge d’aquest nou paradigma, hi ha un però que no puc ignorar. És innegable que l’eficiència augmenta, però alhora noto com la meva pròpia capacitat de programar sense assistència disminueix.
Per què passa això? Bàsicament perquè aquesta forma de treballar desdibuixa els límits entre el que realment sabem fer i el que simplement obtenim de la IA. Cada vegada que em deixo guiar completament per eines d’IAG, perdo una mica més de la meva capacitat per resoldre problemes per mi mateix—una capacitat que només es manté amb la pràctica constant.
I aquí apareix la paradoxa: d’una banda, l’eficiència que aporta la IA és innegable; de l’altra, deixar-se portar per aquesta màgia assistida pot conduir-nos cap a una dependència que ens desconnecti del procés creatiu real. L’eficiència té un preu: perdre la nostra autonomia tècnica i creativa.
Aprendre a programar amb cinquanta anys
L’aprenentatge forma part del meu ADN i de tot el que faig. Això em porta al meu propi camí. Per això, vaig decidir aprendre a programar amb cinquanta anys complerts i, a més, agafant el camí més difícil i gens recomanable des del punt de vista pràctic (matriculant-me uns semestres a enginyeria informàtica a la UOC i aprenent algorítmica i programació en C).
Ho vaig fer perquè volia entendre la tecnologia per dins, no perquè m’hi volgués dedicar professionalment (seria un programador lentíssim). No volia ser només un usuari passiu. Volia desxifrar aquesta «caixa negra» de la programació i, en el procés, vaig descobrir una nova passió.
Però ara em trobo en un punt estrany. Tot i que he après a programar per mi mateix, m’he acostumat a deixar-me guiar per la IA quan treballo en els meus side projects. Les eines que abans em semblaven inabastables ara són a l’abast d’un clic. És inevitable preguntar-se si això no està afectant la meva capacitat de resoldre problemes pel meu compte.
La polarització del món laboral
Cap a on ens porta tot això? Estem davant d’una polarització total del món laboral? D’una banda, aquells que es deixen guiar per les IA per produir més i millor. De l’altra, els qui resisteixen i s’entesten a entendre cada línia de codi, cada procés, cada decisió.
Potser aquesta divisió és inevitable. Però tinc la sensació que la tecnologia està dibuixant un escenari on la productivitat i l’aprenentatge profund són camins cada vegada més divergents. La velocitat a la qual evolucionen les eines d’IA ens aboca a una situació en què cada vegada més persones optaran per la via ràpida i eficient.
Reflexió final
El camí no és clar. Potser el repte és precisament aquest: acceptar la contradicció i aprendre a navegar per aquest nou territori. La IA pot ser una gran aliada, però només si ens esforcem a entendre-la, no només a utilitzar-la. Com assenyala Simon Willison, investigador d’IA: «Si un LLM va escriure cada línia del teu codi, però tu l’has revisat, provat i entès tot, això no és ‘vibe coding’ pel meu llibre—això és utilitzar un LLM com a assistent d’escriptura».
Jo ho seguiré intentant. I tu? Què en penses del vibe coding? És una eina poderosa o una trampa dissimulada?
Fonts d’informació complementària sobre Vibe Coding
- WebFX Blog: «Vibe Coding Explained: When to Use It, When to Avoid It, and How to Get Started» – Guia pràctica sobre com implementar el vibe coding en projectes de màrqueting i desenvolupament
- TechCrunch: «A quarter of startups in YC’s current cohort have codebases that are almost entirely AI-generated» – Anàlisi sobre com les startups estan adoptant massivament el codi generat per IA
- Forbes: «AI Daily Brief Covers Amodei’s Codebase Prediction For AI» – Article sobre les prediccions de Dario Amodei (Anthropic) respecte al futur de la programació
- GitHub: «White Paper for VIBE: Visual Interactive Build Experience» – Proposta que reimagina el desenvolupament de software centrat en metodologies visuals i generació de codi assistida per IA
- Medium: «Vibe Coding: The New Way We Create and Interact with Technology» – Article que explora com el vibe coding està transformant no només la programació sinó també la interacció amb la tecnologia