«Els salaris de la ira» és un llibre escrit per Miquel Puig Raposo que examina de manera exhaustiva les causes i conseqüències de l’estancament salarial des de la dècada dels anys vuitanta. La tesi principal de l’obra és que l’empobriment de la majoria de la població amenaça la democràcia.
Puig argumenta que la creixent desigualtat econòmica i la precarització laboral estan erosionant les bases democràtiques, ja que una gran part de la població se sent descontenta i desil·lusionada amb el sistema polític i econòmic actual. Aquest descontentament pot conduir a una major inestabilitat social i política, posant en risc la cohesió social i la qualitat democràtica.
El llibre analitza diversos factors que han contribuït a l’estancament salarial, com la desindustrialització, la globalització i l’augment de la immigració, i com aquests factors han portat a una major desigualtat econòmica i a la concentració de la riquesa en mans d’un grup reduït de rendistes o propietaris. A més, Puig explora les conseqüències d’aquesta desigualtat per a la societat i la democràcia, i proposa una sèrie de mesures basades en la intervenció estatal per revertir aquesta situació.
La concentració de la riquesa no només es reflecteix en els ingressos, sinó també en la propietat d’actius com immobles, accions i altres formes de capital. Aquesta concentració ha creat una desigualtat patrimonial significativa, on una petita elit posseeix una part desproporcionada de la riquesa total. Puig analitza com diversos factors han contribuït a aquesta creixent desigualtat econòmica i com aquesta situació amenaça la democràcia.
Factors que contribueixen a la desigualtat econòmica
Desindustrialització
La desindustrialització es refereix a la disminució de la producció industrial i la pèrdua de llocs de treball en aquest sector. Aquest procés ha tingut un impacte significatiu en els salaris per diverses raons:
- Llocs de treball ben remunerats: Tradicionalment, els llocs de treball en la indústria oferien salaris més alts i estables. La pèrdua d’aquests llocs ha portat a una substitució per ocupacions en el sector serveis, que sovint són menys remunerades i més precàries.
- Reducció de la demanda de mà d’obra qualificada: La desindustrialització ha reduït la demanda de treballadors qualificats, la qual cosa ha contribuït a la disminució dels salaris en general.
Globalització
La globalització ha beneficiat principalment els propietaris de capital i els treballadors altament qualificats, mentre que els treballadors menys qualificats han vist estancar o disminuir els seus salaris. Els efectes de la globalització en els salaris inclouen:
- Competència global: La integració dels mercats mundials ha augmentat la competència entre treballadors de diferents països. Les empreses poden deslocalitzar la producció a països amb costos laborals més baixos, pressionant a la baixa els salaris en els països desenvolupats.
- Desigualtat salarial: La globalització ha beneficiat principalment els treballadors altament qualificats i els propietaris de capital, mentre que els treballadors menys qualificats han vist estancar o disminuir els seus salaris.
Immigració
L’augment de la mà d’obra disponible a causa de la immigració ha incrementat la competència per llocs de treball, mantenint els salaris baixos i augmentant la desigualtat. Els efectes de la immigració en els salaris inclouen:
- Abundància de mà d’obra: L’arribada de treballadors immigrants ha augmentat la competència per llocs de treball, especialment en sectors amb salaris baixos. Això ha contribuït a mantenir els salaris baixos per a aquests llocs.
- Segmentació del mercat laboral: Els treballadors immigrants sovint ocupen llocs de treball menys qualificats i menys remunerats, la qual cosa ha creat una segmentació en el mercat laboral que afecta negativament els salaris dels treballadors nacionals en aquests sectors.
Conseqüències de la desigualtat econòmica
Descontentament social
La desigualtat econòmica genera descontentament i desil·lusió amb el sistema polític i econòmic. Això pot conduir a una major inestabilitat social i política, ja que una gran part de la població se sent exclosa dels beneficis del creixement econòmic. Aquest descontentament es manifesta de diverses maneres:
- Pèrdua de confiança en les institucions: Quan una gran part de la població percep que el sistema econòmic i polític no treballa en el seu benefici, la confiança en les institucions democràtiques disminueix. Això pot conduir a una menor participació electoral i a un augment del cinisme polític.
- Inestabilitat social: La desigualtat i la precarització poden provocar tensions socials, manifestacions i protestes. Aquestes tensions poden desestabilitzar la societat i crear un clima de conflicte constant.
Erosió de la democràcia
La concentració de la riquesa en mans d’una petita elit pot erosionar les bases de la democràcia. Els rendistes tenen més recursos per influir en les polítiques públiques i defensar els seus interessos, la qual cosa pot conduir a una captura del sistema polític i a una menor representació dels interessos de la majoria de la població. Puig argumenta que l’empobriment de la majoria de la població posa en perill la democràcia. Aquesta tesi es basa en diversos arguments que analitzen com la creixent desigualtat econòmica i la precarització laboral generen descontentament i desil·lusió amb el sistema polític i econòmic.
Propostes de solució segons Miquel Puig
Per fer front a l’estancament salarial i la creixent desigualtat econòmica, Puig proposa una major intervenció de l’Estat. Les seves propostes inclouen:
Redistribució de la riquesa
Implementar polítiques que fomentin una distribució més equitativa de la riquesa, com ara impostos progressius i transferències socials. Això inclou:
- Impostos progressius: Augmentar els impostos sobre les rendes altes i el capital per finançar programes socials i de redistribució. Això permetria reduir la concentració de la riquesa en mans d’una petita elit i augmentar els recursos disponibles per a la majoria de la població.
- Transferències socials: Implementar programes de transferències socials que ajudin a millorar les condicions de vida de les persones amb menys recursos. Això podria incloure subsidis per a l’habitatge, ajudes per a la criança dels fills, i altres formes de suport econòmic directe.
Protecció dels drets laborals
Enfortir les lleis laborals per garantir salaris dignes i condicions de treball justes. Les seves propostes inclouen:
- Apujar el salari mínim: Incrementar el salari mínim per assegurar que tots els treballadors rebin una remuneració suficient per viure dignament. Això també ajudaria a reduir la desigualtat salarial.
- Fomentar la negociació col·lectiva: Enfortir els sindicats i promoure la negociació col·lectiva per millorar les condicions laborals i salarials dels treballadors. Això permetria als treballadors tenir més poder de negociació davant dels empresaris.
- Regulació del mercat laboral: Implementar regulacions que protegeixin els treballadors de la precarització laboral, com ara limitar els contractes temporals i garantir la seguretat en l’ocupació.
Creació de llocs de treball de qualitat
Fomentar la creació de llocs de treball en sectors amb alt valor afegit i salaris més alts, mitjançant la inversió en educació, formació i innovació. Això inclou:
- Inversió en educació i formació: Fomentar la creació de llocs de treball de qualitat mitjançant la inversió en educació, formació i innovació, per tal de millorar les competències dels treballadors i augmentar la seva capacitat de generar ingressos.
- Polítiques industrials: Desenvolupar polítiques industrials que promoguin la creació de llocs de treball en sectors estratègics, com ara la tecnologia, la indústria verda i altres sectors emergents. Això ajudaria a diversificar l’economia i reduir la dependència de sectors amb salaris baixos.
- Suport a les petites i mitjanes empreses (PIMES): Proporcionar suport a les PIMES per fomentar la creació de llocs de treball de qualitat. Això podria incloure incentius fiscals, accés a finançament i programes de formació empresarial.
Equilibri entre competitivitat i justícia social
Puig destaca la necessitat d’un enfocament que equilibri la competitivitat econòmica amb la justícia social. Això implica:
- Equilibri entre competitivitat i justícia social: Implementar polítiques que no només fomentin la creació d’ocupació, sinó que també assegurin una distribució equitativa de la riquesa i un creixement inclusiu. Això permetria crear una economia més justa i sostenible.
- Desconcentració econòmica: Promoure la desconcentració econòmica per evitar que la riquesa es concentri en mans d’uns pocs.
Amenaça a la democràcia
Puig argumenta que el descontentament social pot ser explotat per moviments autoritaris i ultraliberals, que prometen solucions ràpides i radicals als problemes econòmics i socials. Aquests moviments poden aprofitar la frustració de la població per guanyar suport polític. Els efectes d’aquesta amenaça inclouen:
- Promeses populistes: Els líders autoritaris sovint fan promeses populistes que semblen oferir solucions senzilles als problemes complexos. Això pot incloure mesures proteccionistes, restriccions a la immigració o polítiques econòmiques que semblen beneficiar els treballadors locals a curt termini.
- Erosió de les llibertats democràtiques: A mesura que aquests moviments guanyen poder, poden començar a erosionar les llibertats democràtiques, restringint la llibertat de premsa, limitant els drets civils i concentrant el poder en mans d’un petit grup.
Anàlisi històrica i teòrica
Puig fa una anàlisi històrica i teòrica per contextualitzar l’estancament salarial. Compara l’actual estancament salarial amb períodes històrics anteriors, com la «glaciació salarial» entre els segles XVII i XIX, quan la productivitat augmentava però els salaris es mantenien constants. Aquest període es va trencar amb la Revolució Industrial, que va portar a un augment dels salaris.
A més, l’autor esmenta economistes clàssics com Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill, que van argumentar que els salaris depenen de l’abundància de treballadors. Puig destaca que l’actual estancament salarial es deu a un excés de mà d’obra disponible, una situació que aquests economistes ja havien previst.
Propostes d’intervenció estatal
Puig defensa una intervenció decidida de l’Estat com a garant del benestar i del progrés social per contrarestar els efectes negatius de la desigualtat econòmica i la precarització laboral. Les seves propostes inclouen:
- Intervenció estatal: Puig defensa una major intervenció de l’Estat per garantir el benestar i el progrés social. Això inclou polítiques redistributives, protecció dels drets laborals i creació de llocs de treball de qualitat.
- Educació i formació: Invertir en educació i formació per millorar les competències dels treballadors i augmentar la seva capacitat de generar ingressos.
- Polítiques fiscals progressives: Implementar impostos progressius que augmentin els impostos sobre el capital i les rendes altes, utilitzant aquests recursos per finançar programes socials i de redistribució.
Conclusió ‘Els salaris de la ira’
La creixent desigualtat econòmica i la precarització laboral estan erosionant les bases de la democràcia, ja que una gran part de la població se sent descontenta i desil·lusionada amb el sistema polític i econòmic actual. Aquest descontentament pot conduir a una major inestabilitat social i política, posant en risc la cohesió social i la qualitat democràtica.
Per fer front a aquests reptes, és necessària una major intervenció de l’Estat per garantir una distribució més equitativa de la riquesa, protegir els drets laborals i fomentar la creació de llocs de treball de qualitat. Només així es podrà assegurar una economia més justa i sostenible, i preservar la democràcia.