Cada vegada que una nova tecnologia emergeix i comença a transformar sectors econòmics, apareix la mateixa por: «Això destruirà llocs de treball. Què farem després?» Aquesta inquietud s’ha repetit constantment al llarg de la història, des de la revolució industrial fins a l’automatització de les fàbriques. Ara, la intel·ligència artificial (IA) és la protagonista d’aquesta nova història de terror laboral.
Però, què passaria si aquesta por fos infundada? Què succeiria si la IA, en comptes de provocar un atur massiu, tingués un impacte molt més limitat del que actualment s’està predient? Això és precisament el que defensa Marc Andreessen, cofundador de Netscape i soci a Andreessen Horowitz, una de les figures més influents en l’àmbit tecnològic.
En una recent publicació, Andreessen presenta una perspectiva radical: argumenta que la IA no causarà atur massiu simplement perquè no se li permetrà desplegar-se plenament en gran part de l’economia. Dit d’una altra manera, la IA no podrà substituir massivament els treballadors perquè el seu ús està —i seguirà estant— regulat o fins i tot prohibit en molts sectors.
Aquest argument desafia la narrativa predominant i ens obliga a reflexionar profundament sobre les nostres pors i expectatives al voltant de la IA.
La història es repeteix: tecnologia i por a l’atur
La IA sovint es percep com una amenaça, un discurs recurrent que es repeteix cada vegada que una innovació tecnològica significativa emergeix. Al segle XIX, els ludites destruïen màquines tèxtils per por que aquestes els traguessin la feina. Al segle XX, l’automatització agrícola també va generar pors similars. Cap d’aquests episodis, però, va desembocar en una crisi laboral massiva, sinó més aviat en una transformació profunda dels sectors afectats.
En les últimes dècades, aquest patró s’ha repetit diverses vegades. Als anys 2000, la subcontractació (outsourcing) facilitada per Internet va generar alarma sobre la destrucció de llocs de treball en països occidentals. Posteriorment, en la dècada del 2010, els robots i l’automatització industrial van tornar a encendre aquestes pors. Tanmateix, fins al 2019, just abans de la pandèmia, el món es trobava en un dels períodes més pròspers de la seva història, amb taxes d’ocupació elevades i salaris històricament alts.
Si la història ens mostra repetidament que la tecnologia més que destruir llocs de treball els transforma, per què persistim en la por a la IA? Segons Andreessen, perquè passem per alt una variable crucial: la regulació.
Dues economies diferents: sectors oberts i sectors regulats
Andreessen ens proposa observar el món laboral com dues economies paral·leles i diferents entre elles. Per una banda, hi ha sectors menys regulats, on la tecnologia avança sense restriccions significatives, fet que ha permès millorar la qualitat dels productes alhora que reduir-ne els preus. L’exemple més clar són sectors com l’electrònica, el software o el comerç electrònic, on podem veure com un televisor 4K que abans costava milers d’euros ara està disponible per uns pocs centenars.
En canvi, existeixen sectors altament regulats com la sanitat, l’educació i l’habitatge, on la innovació tecnològica està molt limitada i, com a conseqüència, els preus continuen augmentant sense que hi hagi una millora significativa en la qualitat dels serveis.
Aquesta dualitat afecta directament la implementació de la IA. Segons Andreessen, en els sectors regulats, que representen una part importantíssima de l’economia, la intel·ligència artificial difícilment podrà desplegar-se plenament.
Què ens diu el gràfic sobre els canvis en els preus?
El gràfic «Price Changes» publicat per l’American Enterprise Institute (AEI), basat en dades del Bureau of Labor Statistics dels EUA des del gener de 2000 fins al juny de 2022, il·lustra perfectament aquesta dualitat econòmica.
Observem clarament com sectors molt regulats, marcats amb línies vermelles, com els serveis hospitalaris, la matrícula universitària i les tarifes escolars, els serveis mèdics, o l’habitatge, han vist els seus preus incrementar-se notablement per sobre de la inflació mitjana (del 74,4%). Per exemple, els serveis hospitalaris gairebé han duplicat la inflació mitjana, assolint increments superiors al 200%. Això es deu principalment a la dificultat per introduir innovacions significatives que redueixin costos.
En canvi, sectors menys regulats com l’electrònica de consum (televisions, ordinadors), vehicles nous i mobiliari domèstic han experimentat una reducció considerable de preus en termes reals. Això s’ha aconseguit gràcies a la implementació massiva d’innovacions tecnològiques, incloent-hi la IA, que ha augmentat notablement l’eficiència i ha abaixat els costos de producció.
Aquest gràfic confirma clarament l’argument d’Andreessen: l’impacte de la tecnologia no és homogeni i depèn molt de com es regula cada sector.
La IA ja està limitada en molts sectors
Molts dels sectors més intensius en mà d’obra són aquells més regulats. La sanitat, l’educació, el dret o l’administració pública tenen estructures normatives tan rígides que limiten severament la introducció de tecnologies disruptives com la IA.
El sector legal és un clar exemple d’això: seria tècnicament possible desenvolupar una IA capaç de realitzar tasques legals de manera més eficient que qualsevol humà. Però, realment es permetria implantar aquesta tecnologia a gran escala? Probablement no, perquè les institucions, els col·legis professionals i les lleis existents frenarien la seva adopció.
Aquesta realitat es repeteix en altres sectors com la sanitat, on els metges seguiran essent obligatoris fins i tot si la IA ofereix diagnòstics més precisos, o en l’educació, on la presència humana és considerada imprescindible. Aquestes barreres institucionals redueixen dràsticament la capacitat de la IA per substituir massivament treballadors.
Quin serà, doncs, el resultat final?
Si Andreessen té raó, no veurem una destrucció massiva de llocs de treball a causa de la IA perquè la seva expansió estarà limitada per regulacions estrictes. Això no implica, però, que la IA no tingui cap impacte en el mercat laboral. Segurament n’hi haurà, però probablement serà una transformació més gradual i selectiva del que sovint s’anticipa.
El repte principal, doncs, potser no serà l’atur massiu sinó com adaptar-nos ràpidament als canvis inevitables que introduirà aquesta tecnologia.
Una pregunta fonamental
Tot plegat ens porta a plantejar-nos una pregunta clau: estem regulant massa la innovació tecnològica? Estem sacrificant oportunitats per por als canvis que aquesta tecnologia pot provocar?
El debat està servit. La IA transformarà la societat, però probablement no de la manera catastròfica que algunes veus anticipen. Ara és el moment de buscar un equilibri entre regulació i innovació.