En un moment d’alta incertesa econòmica, amb una inflació que erosiona els estalvis i un panorama financer cada cop més complex, el llibre Fer diners: Un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric de Teodor de Mas arriba com una guia pràctica i refrescant per gestionar les nostres finances personals.
Aquest economista santcugatenc combina la saviesa ancestral de dues tradicions financerament exitoses – la catalana i la jueva – per oferir un mètode pràctic de gestió econòmica. En un context on l’educació financera brilla per la seva absència a les escoles i on el consumisme sembla ser la norma, De Mas proposa un enfocament revolucionari: considerar l’estalvi com un acte de rebel·lia contra el sistema.
El llibre arriba en un moment especialment oportú, quan la necessitat d’una gestió financera intel·ligent es fa més crucial que mai. L’autor ens convida a repensar la nostra relació amb els diners, no com un fi en si mateix, sinó com una eina per aconseguir la veritable llibertat: el temps per dedicar-nos a allò que realment ens importa
La saviesa familiar en la gestió dels diners
El llibre «Fer Diners» no és només un manual d’economia. És una barreja fascinant de saviesa familiar, tradició catalana i principis financers que Teodor de Mas ha sabut teixir de manera brillant. L’autor ha estructurat el llibre en vuit capítols, cadascun dedicat a un dels seus besavis: els de Mas, els Valls, els Rocabayera, els Izard, els Tejedor, els Ventosa, els Indarte i els Badia.
Però, per què aquesta estructura tan personal? La resposta és simple i profunda alhora: els nostres orígens familiars marquen profundament com gestionem els diners. De Mas ho sap bé i utilitza les històries dels seus avantpassats per explicar diferents aspectes de la gestió econòmica. No es tracta només de guanyar diners, sinó d’entendre com la nostra relació amb ells està profundament arrelada en la nostra història familiar.
El més interessant és com l’autor combina aquesta tradició judeocatalana amb conceptes moderns d’economia. El seu objectiu és clar: aconseguir la llibertat financera. Però no ho planteja com un camí individual, sinó com un projecte familiar i generacional. Crear una nissaga o muntar una empresa són projectes que van més enllà d’una vida, i això és precisament el que fa aquest llibre tan especial.
El que De Mas ens vol transmetre és que la gestió econòmica no és només qüestió de números i estratègies d’inversió. És una herència cultural que passa de generació en generació, i que pot ser la clau per construir un futur financerament sòlid, no només per a nosaltres, sinó també per als nostres descendents.
La filosofia econòmica segons Teodor de Mas: Una visió revolucionària
La filosofia econòmica que presenta Teodor de Mas al seu llibre «Fer Diners» és radicalment diferent de la visió consumista dominant. Per l’autor, la veritable riquesa no es mesura en euros, sinó en el temps lliure que una persona té per dedicar a allò que realment li importa. Aquesta perspectiva trenca amb la idea tradicional que associa la riquesa amb l’acumulació de béns materials o amb un compte bancari abundant. De Mas argumenta que una persona que guanya molt però que ha de treballar dotze hores diàries no és realment rica, mentre que algú que pot viure còmodament amb menys ingressos però amb més control sobre el seu temps pot considerar-se veritablement afortunat.
L’autor desenvolupa una idea especialment provocadora: l’estalvi com a acte revolucionari. En una societat dissenyada per fomentar el consum constant, on la publicitat ens bombardeja amb missatges que ens empenyen a gastar, l’acte d’estalviar es converteix en una forma de rebel·lió. De Mas assenyala que el sistema educatiu actual és còmplice d’aquest model, ja que no inclou l’educació financera en els seus programes. Aquest buit educatiu no és casual, argumenta, sinó que forma part d’un sistema que necessita consumidors actius i no estalviadors prudents.
La seva filosofia proposa un canvi radical en la manera com ens relacionem amb els diners. L’objectiu no és acumular per acumular, sinó generar fonts d’ingressos que ens permetin reduir la dependència d’un sou fix. Això implica entendre els diners com una eina per aconseguir llibertat, no com un fi en si mateix. L’autor insisteix que aquesta llibertat s’aconsegueix a través d’una combinació d’estalvi intel·ligent, inversió prudent i, sobretot, un canvi en la mentalitat sobre què significa ser ric.
De Mas també posa èmfasi en la importància de desenvolupar múltiples fonts d’ingressos. Segons ell, dependre únicament d’un sou és arriscat i limita la nostra capacitat d’aconseguir aquesta llibertat financera. Per això, anima els lectors a explorar diferents vies d’ingressos, sempre mantenint un equilibri entre el temps invertit i els beneficis obtinguts. Aquest enfocament multifacètic de la generació d’ingressos és, segons l’autor, una de les claus per aconseguir una veritable independència econòmica.
Com gestionar els diners de manera intel·ligent: El mètode De Mas
La clau de l’èxit financer, segons Teodor de Mas, rau en tractar la nostra economia personal com si fóssim una empresa. Sembla complicat, oi? Doncs no ho és tant. El que proposa és simple però efectiu: hem de ser tan rigorosos amb els nostres diners com ho seria un empresari amb el seu negoci.
El primer pas és força senzill: crear un pressupost detallat. No es tracta només d’apuntar quatre números en una llibreta, sinó de tenir un control exhaustiu dels nostres diners. Cal saber exactament quant guanyem i, sobretot, en què gastem cada euro. És com fer una radiografia de la nostra economia: quan veiem on van a parar els diners, sovint ens sorprenem i descobrim despeses innecessàries que podem eliminar.
El punt més ambiciós del seu mètode és l’objectiu d’estalvi: un 25% dels ingressos mensuals. Pot semblar una xifra impossible d’entrada, però De Mas insisteix que és assolible si ens ho prenem seriosament. La seva recomanació? Automatitzar aquest estalvi. És a dir, just quan cobrem, transferir automàticament aquest 25% a un compte d’estalvis. D’aquesta manera, ens «obligem» a viure amb el 75% restant.
Però aquí ve la part més interessant: els diners estalviats no han de dormir al banc. Cal fer-los treballar mitjançant inversions intel·ligents. No parlem d’especular ni de buscar rendiments ràpids, sinó d’invertir amb cap i a llarg termini. És com plantar un arbre: necessita temps per créixer, però si el cuidem bé, donarà fruits durant molts anys.
El més revolucionari del seu mètode és que no es tracta només d’estalviar per estalviar. L’objectiu final és construir una base financera sòlida que ens permeti tenir més control sobre el nostre temps i les nostres decisions. En altres paraules: aconseguir la llibertat financera. No es tracta de fer-se ric de la nit al dia, sinó de construir un futur econòmic estable i segur, pas a pas, amb constància i intel·ligència.
Invertir amb seny: La recepta de Teodor de Mas
Si pensaves que invertir és cosa de genis financers o especuladors professionals, el mètode de Teodor de Mas et sorprendrà per la seva simplicitat i sentit comú. La seva proposta és clara: abans de somiar amb grans inversions, cal fer els deures.
Tot comença amb el que ell anomena el fonament financer: un pressupost ben fet. No es tracta només d’apuntar números en una llibreta, sinó de crear un autèntic sistema de control dels nostres diners. És com tenir un GPS financer que ens diu exactament on som i cap a on anem. I sí, això vol dir revisar-lo sovint i ajustar-lo quan calgui.
El segon pas és potser el més difícil: aprendre a estalviar de debò. De Mas ho compara amb fer exercici: al principi costa, però amb el temps es converteix en un hàbit natural. La clau? Començar a poc a poc i anar augmentant fins arribar a aquest 25% d’estalvi que tant predica. I no, no es tracta d’estalviar el que «sobra» a final de mes (que mai sobra res!), sinó de fer de l’estalvi una prioritat.
Ara bé, la part més interessant ve amb el tercer pas: la inversió intel·ligent. I aquí és on De Mas es desmarca dels «gurus» financers que prometen fer-te ric en quatre dies. Ell aposta per inversions que puguis entendre i controlar. Res d’especulacions arriscades ni productes financers complexos. La seva màxima és clara: «Mai inverteixis en allò que no entens».
Una de les seves idees més originals és la d’invertir en un mateix. Això pot significar fer un curs, aprendre noves habilitats o fins i tot muntar un petit negoci paral·lel. Segons ell, sovint la millor inversió és aquella que ens ajuda a guanyar més diners pel nostre compte.
I potser el més important de tot: cal tenir paciència. Com diu ell, és com construir una casa: primer els fonaments (el pressupost), després les parets (l’estalvi) i finalment el sostre (les inversions). Si intentes posar el sostre abans que els fonaments… ja t’imagines què pot passar!
En resum, el mètode De Mas no promet fer-te milionari de la nit al dia, però ofereix un camí sòlid i realista cap a la llibertat financera. I el millor de tot? Qualsevol pot seguir-lo.
Seny i saviesa: L’herència catalana i jueva en els diners
Quan parlem de diners, cada cultura té la seva manera de veure les coses. El que fa Teodor de Mas és especialment interessant perquè barreja dues tradicions que han demostrat ser molt efectives en la gestió econòmica: la catalana i la jueva. I no ho fa per casualitat.
De la banda catalana, tenim aquest famós seny que tant ens caracteritza. És aquella veu interior que ens diu «compte amb els diners» o «guarda per quan vinguin temps difícils». Ho veiem en les dites dels nostres avis: «qui no guarda quan té, no menja quan vol» o «de mica en mica s’omple la pica». Aquestes expressions no són només paraules boniques, són la destil·lació de segles d’experiència en la gestió econòmica familiar.
De la tradició jueva, De Mas n’extreu perles de saviesa fascinants. Per exemple, la idea que els diners són una eina, no un fi en si mateix. O el concepte de tzedakà, que va molt més enllà de la simple caritat: es tracta de gestionar bé els recursos per poder ajudar als altres. També és molt interessant com la cultura jueva emfatitza l’educació financera dels fills, una cosa que, malauradament, no és gaire comuna en la nostra societat actual.
Però potser el més brillant del llibre és com l’autor connecta aquestes tradicions antigues amb el món modern. Per exemple, explica com el model català de «la botiga» (aquest petit negoci familiar que tots coneixem) pot adaptar-se als temps actuals. No es tracta de quedar-se ancorat en el passat, sinó d’agafar el millor d’aquestes tradicions i aplicar-ho al present.
El que De Mas ens vol fer entendre és que aquestes cultures no han sobreviscut per casualitat. Han desenvolupat estratègies de resiliència econòmica que han funcionat durant segles, sovint en circumstàncies molt adverses. I aquestes estratègies, lluny de ser antiquades, són més valuoses que mai en un món on tot sembla girar al voltant del consum immediat i les gratificacions ràpides.
En definitiva, el que proposa és una mena de GPS financer basat en la saviesa acumulada de generacions. No es tracta de seguir cegament tradicions antigues, sinó d’entendre els principis que hi ha darrere i aplicar-los de manera intel·ligent al nostre context actual. I això, en un món cada cop més complex, pot ser la clau per construir un futur econòmic més sòlid i sostenible.